Durant el meu quart any de grau vaig tenir l'oportunitat de cursar un any a la University College Dublín (UCD) a Irlanda. Un país on l'espai públic és el pub, on les perifèries són paisatges impressionants, penetrants amb història i personalitat. El país del positivisme, la creativitat i l'hospitalitat.

 

Va ser un curs on ens deixaven llibertat absoluta i que ens valoraven ja com arquitectes. La feina del professor era la d'acompanyament i no la d'ensenyar i gràcies a aquesta experiència vaig poder trobar noves inquietuds en mi.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

A partir d'aquí, la meva mirada com a arquitecta es va sensibilitzar molt més cap a les persones i cap al planeta terra.

 

Slainte.