PERSONES

El llibre El elogio de la sombra va despertar en mi una curiositat i un entusiasme envers la cultura japonesa que em va acabar portant a passar gran part de l'estiu del 2018 viatjant pel Japó. Aquesta experiència em va marcar considerablement com arquitecta. Va ser un viatge de contrasts entre els grans edificis moderns de Toyo Ito a Tokyo i l'arquitectura tradicional en fusta de Kyoto.

​

CREATIVITAT

Edificis de Sejima Kazuyo, SANAA, van ser com un raig d'esperança que demostrava com una ciutat moderna havia sigut capaç de modernitzar-se sense perdre l'essència de la seva cultura arquitectònica. 

​

TÈCNICA

Gairebé cada racó d'aquest país és una lliçó en tots els sentits. Em van crear  especial interès, tant en els edificis antics com moderns, la resolució del detall, sempre una elegància i precisió admirable. 

 

NATURALESA

La presència i l'ús de la natura en obres de Junya Ishigami així com en els recintes sagrats tradicionals va ser una de les coses més boniques que vaig presenciar durant el viatge. Recordo com em va xocar el fet d'haver construït un parc amb cada un dels arbres més significatius de cada part del país per tal de crear un monument que representés el País sencer. En aquell moment i encara ara, em va semblar una decisió tan simple com enginyosa que en el món occidental no se'ns havia acudit mai.

​

​